Un poble de pescadors autèntic: El Astillero

– ¿Para el Astillero? -preguntem a un grup de persones esperant en una parada d’autobús enmig d’un encreuament de camins.

– Yo voy al Astillero –contesta un home de seguida. Ens mirem buscant l’assentiment mutu i li diem:

– ¿Quiere que le llevemos? –“què millor que un local de 70 anys per acompanyar-nos fins al nostre destí?” pensem, “i què millor que un GPS humà dalt del cotxe per arribar-hi sense perdre’ns?”

Entre bot i bot –la carretera no està asfaltada- i rialla i rialla del nostre nou company de viatge –sembla que això dels bots li agrada- li preguntem sobre el què ens porta al Astillero: les tortugues. Cada any, entre juliol i desembre, 250.000 tortugues arriben a les costes de Nicaragua a posar els ous. Anem una mica tard, és la segona quinzena de gener, i sabem que no veurem una arribada de milers de tortugues com les que es poden veure en plena temporada, però ens han dit que encara se’n pot escapar alguna. Don Diego, des del seient de darrera del Jimmy, ens anima a visitar la reserva de Chacocente durant la nit, quan les tortugues acostumen a sortir de l’aigua per posar els ous.

Després d’una hora i mitja de camí de carro, arribem a El Astillero, un poble de pescadors molt i molt tranquil com ho deuria ser el famós San Juan del Sur fa uns quants anys. Carrers sense asfaltar, un parell d’hotels modestos i 2 o 3 bars-restaurants locals. Aquí passarem el proper dia i mig.

Després d’ubicar-nos a l’Hostal Las Hamacas (sembla que aquest nom agrada als nicaragüencs), sortim a fer una volta de reconeixement i ens trobem amb els pescadors arribant a “port”. Ens diuen que des d’aquesta modesta llotja s’envia el peix que demà es vendrà a Managua, la capital.

Gaudim d’una posta de sol increïble en aigües del pacífic i sopem llagosta per primera vegada a Nicaragua pel mòdic preu de 5 dòlars! Un sopar perfecte per agafar forces per anar a la recerca de l’arribada de les tortugues. Vols saber si en vam trobar? Segueix el nostre relat! 🙂