“Estamos al final de la temporada. Va a ser muy difícil ver llegar alguna tortuga”. Don Mario, el que serà el nostre guia no ens vol enganyar i abans d’agafar el cotxe ens avisa. “Pero, hace un mes hubo una pequeña arribada”, continua explicant. “Quizás estemos de suerte y veamos nacer los tortuguillos”. Se’ns obren els ulls com taronges. No estava dins de les nostres expectatives, però ens agrada. Potser no veurem la posta dels ous, però el naixement de les tortuguetes no té res a envejar-li. Som-hi!
De El Astillero a la reserva Rio-Escalante Chacocente tenim una mitja horeta en cotxe, també per camí sense asfaltar. Durant el trajecte, Don Mario ens explica que la reserva està gestionada pel Marena (El Ministerio del Ambiente y los Recursos Naturales) i protegida per l’exèrcit. “Per l’exèrcit?” preguntem nosaltres. Sí, ho hem entès bé. Com que l’arribada de les tortugues s’havia convertit en un negoci (encara ho és, però ara està perseguit), el govern va decidir fer intervenir l’exèrcit per preservar-les. Els ous de les tortugues són molt preuats, però no perquè es venguin cars, sinó perquè es consideren una delicatessen i diuen que són afrodisíacs. Un sac de 80 o 100 ous (els que es troben de mitjana en un niu) es ven per unes 200 córdobas (6 euros) als restaurants i als mercats. Els “hueveros”, com es coneixen els recol·lectors d’ous de tortuga, s’hi podien guanyar al vida fa uns anys, quan en una sola nit podien arribar a agafar els ous d’un centenar de nius. Ara, però, s’arrisquen a anar a la presó, perquè des del 2005 el govern ha prohibit la caça, la pesca, la captura, el consum i l’ús de totes les espècies de tortugues marines que arriben a les costes de Nicaragua, i això també inclou la comercialització dels ous. Els que realment en treien profit (i encara en treuen) són els restaurants, que serveixen un còctel de 5 ous de tortuga per 150 córdobas (5 euros). És a dir, que venen els ous a 1 euro, però els compren només a 6 cèntims d’euro. Tot un negoci!
Tot i que hi ha qui encara s’arrisca a espoliar els nius de tortuga, les mesures implentades des de 2005 han fet que la població de tortugues hagi crescut de 135.000 exemplars al 2002 a 250.000 el 2015, segons dades del Marena.
Immersos en aquestes dades, arribem al refugi de Chacocente. Deixem el cotxe, paguem l’entrada i comencem a caminar per la platja a la recerca de l’arribada de les tortugues. Però el primer que trobem són un grup de 4 soldats de l’exerècit (armats!). “Buenas noches, ¿qué les trae por aquí?”. Sort que Don Mario s’identifica de seguida com a guia i deixem d’estar al punt de mira dels soldats com a possibles espoliadors d’ous. Seguim caminant tots 7 i ens expliquen que és una nit molt tranquil·la i que no esperen l’arribada de cap tortuga, però sorpresa! Una tortugueta camina amb poca traça en direcció al mar. Don Mario tenia raó, difícilment veurem l’arribada d’una tortuga adulta, però topem amb un “tortuguillo”, que diuen ells. Ens expliquen que segueix el camí que va fer la seva mare abans de pondre els ous, però també el que va fer la seva àvia. Resulta que les tortugues marines només tornen a la platja on van néixer per pondre els ous. Per això és molt important que no se les agafi ni se les porti fins al mar, han de fer el camí per si mateixes. Només així el recordaran. Increïble!
Així que decidim deixar-la sola i desfer el seu camí amb l’objectiu de trobar el seu niu. Sembla ser que les tortugues d’un mateix niu acostumen a néixer totes la mateixa nit. I així és! Uns metres mes enrere trobem desenes de tortugues trencant els ous i sortint de terra endins. Tot un espectacle que es repeteix unes passes més enllà, i a l’altra punta de la platja i fins a 10 punts diferents en un quilòmetre a la rodona, segons controla l’exèrcit. O sigui, que avui, naixeran unes 1000 tortuguetes a la platja de Chacocente. Impressionant!
Però no tot és tan bonic… Al costat del niu, hi ha un exèrcit de crancs que esperen les tortuguetes indefenses per endur-se-les al seu cau i fer-ne un bon tiberi. Amb només minuts de vida, les tortuguetes ja es troben amb el primer dels seus perills. Si aconsegueixen fugir dels crancs 10 vegades més ràpids que elles i arribar al mar, allà hauran d’esquivar els peixos que se les volen menjar i aprendre a buscar-se la vida per alimentar-se i fer-se adultes. De fet, ens expliquen que només una de cada mil tornarà d’aquí a uns anys a pondre els seus ous a la platja de Chacocente. Només una de cada mil!
Més informació
Nicaragua reporta 250.000 tortugas anidadas durante 2014 – 2015
Los huevos de tortuga son ilegales pero ni siquiera saben bien
2 comentaris
[…] + info: Un poble de pescadors autèntic, el Astillero i Només una de cada mil […]
[…] divertim amb els crancs que s’amaguen a forats a la sorra. Ens recorden als que vam veure a Nicaragua que es menjaven les tortugues recent nascudes i el guia ens explica que també és territori d’anidació de tortugues. Ja ho entenem tot! […]