Portar els diners a la ronyonera interna, no treure’ls mai al mig del carrer, portar-los repartits entre tots dos…  Mai ens hauríem imaginat que si ens robaven durant aquesta volta al món fos des de Madrid mentre estàvem a Bolívia.  Us ho expliquem.

Situem-nos al 26 de novembre, en mig del salar d’Uyuni. Després de 3 dies sense connexió a Internet arribem a un petit poble on hi arriba la senyal. Comprovem els whatsapp i els missatges de Facebook i, per casualitat, en Carles obra l’aplicació del banc. No us podeu imaginar les nostres cares quan ens adonem que algú ha fet compres per Internet amb la nostra targeta per valor de 4.425 euros. Ens estaven robant just en un moment que teníem amb molts diners a la compta i quan no disposàvem de connexió a Internet per controlar-la. Maleïdes coincidències!

Anem per passos. Just abans de començar el tour al Salar d’Uyuni, el dia 23 de novembre, havíem transferit 4.400 euros des d’Anglaterra (la major part dels nostres estalvis encara estan allà) a Catalunya aprofitant que la lliura estava forta. Normalment, de seguida que arribava la transferència, movíem aquests diners a una compta d’estalvi sense accés a targetes per precaució.  Però amb les presses de marxar al tour, ens en vam oblidar. Doncs resulta els lladres van tenir la sort d’anar a parar a la nostra compta just en aquest moment en què hi havia molts diners i buidar-nos literalment la compta en uns dies en què vam estar incomunicats (a Uyuni no hi ha connexió a Internet).

A partir d’aquí va començar una odissea per poder posar una denúncia des de l’estranger i reclamar a l’assegurança del banc que ens tornés els diners. Des d’aquest poblet al mig del no res vam aprofitar la connexió a Internet per trucar al banc i anul.lar la targeta. Al cap de dos dies, quan vam arribar a Xile i a la civilització, vam haver de fer un sèrie de gestions per poder posar la denúncia que el banc necessitiva per tramitar la devolució d’aquests diners a través de l’assegurança. Entre aquestes gestions vam haver de parlar amb el canciller de l’ambaixada espanyola a Xile perquè ens indiqués la millor manera de fer les gestions, vam haver d’anar a un notari a fer una declaració jurada i a donar poders a la mare del Carles perquè pogués posar la denúncia als Mossos en el seu nom (el banc ens demanava que la denúncia estigués al mateix nom que la targeta copiada). També vam haver d’apostillar els documents al ministeri de justícia de Xile per legalitzar-los a Catalunya i gastar-nos 50 euros per enviar tota la documentació de la manera més ràpida possible. Amb tot això el banc va poder iniciar la investigació per determinar si hi havia frau i començar el retorn dels diners. Avui, 50 dies després del robatori, ens han tornat fins a l’últim cèntim.

Com que els Mossos ja ens han dit que enganxar els lladres és molt difícil, des d’aquí només desitgem que se’ls hagin trencat tots els bolsos Louis Vuitton que han comprat amb els nostres diners, que s’hagin intoxicat amb tots els perfums i cremes que han pagat amb els nostres estalvis, que els hagi fet mal temps a les escapades que han fet a costa nostra, que els hagin perdut les maletes que han comprat amb diners que no els pertanyen i que hagin agafat una indigestió amb tots els àpats que han demanat a domicili donant les dades de la nostra targeta.

Fa una setmana us explicàvem que no havíem demanat res als Reis i que ens sentíem més que satisfets en el què havíem rebut aquests darrers mesos (llocs vistos, amics nous i coses apreses).  Però que just ens hagin tornat fins a l’últim cèntim  dels 4.425 euros que ens van robar una setmana després del 6 de gener, és el millor regal que podíem rebre!

Si us pregunteu com ens van robar les dades de la targeta, tenim una teoria. L’única vegada que la vam fer servir entre que vam marxar el 17 d’agost i abans d’aquest robatori va ser a Bolívia per comprar uns vols amb Boliviana de Aviación. Sospitem que la passarel.la de pagament d’aquesta companyia no era prou segura, tot i que també podria ser que la xarxa wifi que vam fer servir pel pagament estigués controlada per els lladres. Sigui com sigui, a partir d’ara ens hem tornat molt més curosos.

Recomanacions per evitar que us puguin robar electrònicament:

• Tenir els mínims diners necessaris a la compta vinculada a la targeta.
• Fer servir la connexió 3G del mòbil per connectar-se al banc (més segur que les wifis)
• Si només podeu connectar-vos a una wifi, fer-ho a través d’una VPN perquè així tota la informació (dades del banc i contrasenyes) s’envia encriptada.
• Si el banc ho permet, desactivar les compres per Internet i activar els notificacions de compres per SMS.
• Fer sempre compres amb pàgines segures i confiables que utilitzin el protocol HTTPS.
• Pagar, sempre que sigui possible, amb Paypal per tenir una seguretat extra.