Us imagineu deserts, volcans, llacunes de colors, aigües termals, llames, flamencs i el desert de sal més gran del món? Són paisatges que podeu veure si feu el tour del Salar d’Uyuni a Bolívia. El principal atractiu de la zona és aquest desert interminable, que situat a 3.650 metres d’alçada i amb 10.582 metres quadrats d’extenció, és el desert de sal més gran del món i ubicat a una major alçada. Però és només la cirereta del pastís, ja que us assegurem que durant quatre dies hem descobert paisatges sorprents que i tot i haver-los vist en fotos, no imaginàvem que ens impactessin tant. Us detallem quins són, per nosaltres, els deu paisatges del tour del Salar d’Uyuni més impressionants.

1. Veure sortir el sol des de la Isla Incahuasi del Salar d’Uyuni

Llevar-se ben d’hora ben d’hora sempre té recompensa. Una Cris coixa després d’un esguinç tonto just abans de començar el tour del Salar d’Uyuni i un Carles caminant en mode crosa no han impedit que pugéssim a dalt de tot de l’Isla Incahuasi (o isla del pescado) per veure sortir el sol des de la immensitat del desert de sal. Hem començat l’ascenció quan encara era negra nit i hem arribat a dalt 35 minuts després quan tot just començava a clarejar. Al cap de mitja hora més…. WOW! Sortia del sol i il·luminava el blanc de la sal que es fonia amb els núvol entremig de cactus gegants. Sense dubte, un paisatge impressionant!

2. Al·lucinar amb les llacunes de colors del Salar d’Uyuni

La Laguna Verde, la Laguna Colorada i la Laguna Negra. Els colors de l’aigua a l’entorn del Salar d’Uyuni són impressionants. Just al peu del volcà Licancabur (5.960 metres) hi ha una extensió de color turquesa que sembla d’una altra galàxia. Ni el vent huracanat que hi feia ens ha impedit que la contemplessin una bona estona. La Laguna Colorada sembla un bany de sang i només es veu d’aquest color vermellós tan característic quan bufa una mica de vent. I a la Laguna Negra no t’hi voldries submergir perquè sembla un pou sense fons. Però que bonica que n’és la natura quan posa colors a la matèria transparent! Què perquè són d’aquests colors? La verda per la barreja que suposen l’arsènic, el coure i el sofre que hi ha a l’interior i la colorada pels microorganismes d’algues microscòpiques vermelles que atreuen cada anys milers de flamencs. I la negra? No ho sabem. Algú ens ajuda? 🙂

3. Flipar amb els guéisers del Sol de mañana

Gairebé a 5.000 metres d’alçada trobem els guéisers del Sol de mañana, un paisatge natural impressionant. Fumaroles de vapor amb olor de sofre, piscines de fang bullent i esquerdes de terreny. Un paistage que ben bé podria ser de fa milions d’anys quan la terra encara estava en el procés de formació. Un lloc insòlit on no hem estat més de 10 minuts. El fred, el vent i el mal d’alçada han provacat que en vulguéssim marxar abans del que ens hagués agradat.

4. Sorprendre’ns amb el desert Dalí

Oficialment s’anomena desest Siloli, però es va rebatejar com a desert Dalí per les formacions rocoses que ha deixat l’erosió del fort vent que hi ha a la zona. La formació més coneguda és l’arbre de pedra, que podria haver estat moldejat per l’artista empordanenc. Forma part del famós desert d’Atacama, considerat el més àrid del món. A nosaltres ens va captivar el contrast de les dunes amb les muntanyes i els volcans del voltant, que fan que les distàncies semblin més properes del que realment són.

5. Banyar-nos a les aigües termals de Polques

Núvols de vapor desdibuixen el paisatge andí del voltant de les aigües termals de Polques. És el contrast d’una temperatura ambient de 3 graus amb l’aigua termal que brolla del volcà Polques a 29 graus. Treure’s el polar per posar-se el banyador a les 9 del matí en una temperatura hivernal en un vestidors precaris sense calefacció no és la sensació més agradable del món, però ho compensa el bany que ve a continuació. Un bany termal a més de 3.000 metres d’alçada enmig d’un paisatge remot i envoltats de muntanyes i volcans andins. I quan us expliquin que l’alt contingut de minerals que contè l’aigua i les seves propietats terapèutiques, oblideu per complet el fred que hem passat per posar-nos el banyador.

6. Escalar les formacions rocoses de l’Italia perdida

Quan en Segundino, el nostre conductor, ens parlava del camell, de la copa del món i del laberint de l’Italia perdida, no li fèiem gaire cas. Ens havia dit i repetit que el tercer dia del tour seria un dels que ens agradaria més. “Poca gent i paisatges al·lucinants”, resumia. No podíem creure’ns que trobaríem paisatges més impressionants que les llacunes de colors, les aigües termals o el desert Dalí, però hem arribat a l’Italia perdida i hem flipat amb les dimensions de la copa del món, no hem pogut resistir-nos a pujar al camell i ens hem perdut més d’una hora entre les formacions rocoses de l’Italia perdida. Que perquè es diu així? Simple. Perquè fa uns anys, uns italians es van perdre per la zona i van anar a parar enmig d’aquestes formacions rocoses. I tot el que ens deia en Segundino era veritat, gairebé hem estat sols (surt de la ruta habitual del tour), ens hi hem fet unes fotos impressionants i fins i tot hi hem pogut veure ñandus!

7. Visitar la Ciudad del encanto

Després d’un parell d’hores d’enfilada per la Quebrada de Palala cap a El Sillar, amb una fantàstic paisatge lunar, hem arribat a la Ciudad del encanto, unes formacions rocoses, que a nosaltres ens han recordat a una Montserrat en miniatura.  Mig pedra mig sorra, aquest indret eren, fa milions d’anys, muntanyes d’arena. La pluja i el vent les han anat erosionat durant anys i anys i han creat aquestes formacions de sorra petrificada emning de la pampa boliviana. Un paisatge impressionant del Salar de Uynui per on us recomenem que us perdeu i que entreu al seus racons i coves que formen catedrals de pedra al·lucinants.

8. Tocar llames i veure flamencs, vicuñas, vizcachas i ñandus

Ja havíem vist llames i alpaques a Perú i a altres indrets de Bolívia com la Paz i l’Illa del Sol, però poques vegades les havíem pogut tocar. A Awuana Pampa hi ha desenes de llames curioses en un corral que s’acostaran a vosaltres per deixar-se tocar. Els flamencs, els veureu de lluny, però la Laguna Colorada és un lloc ideal per observar-los, sobretot si visiteu la zona quan és època d’aparellament. I durant tota la ruta tingueu la vista alerta, és molt fàcil veure vizcachas, una mena de conills amb cua, vicuñas, de la família de les llamas, i ñandus, molt semblants als estruços.

9. Patir vertigen al congost de l’Anaconda

Al costat de la Laguna Negra hi ha el riu d’on surt l’aigua que conforma aquesta extensió d’aigua. Vist des de dalt del congost, amb les formes sinuoses que fa i més negre que el carbó, realment sembla una anaconda gegant. Veure aquest riu des d’uns 150 metres d’alçada fa molt vertigen, però és una parada obligatòria després de passejar per l’Italia Perdida.

10. Tenir els millors companys de viatge

No són paisatges impressionants, però si companys envejables que es mereixen una distinció en aquest post. Sense el Segundino, el nostre conductor del tour del Salar d’Uyuni, la Porfidia, la nostra cuinera, i la Sinai, la nostra companya de viatge mexicana, aquests paisatges del Salar no haurien sigut ni la meitat d’impressionants.