Com amant dels làctics que va créixer en una granja, expliquen que va ser idea de Fidel Castro. Després d’encarregar tones de gelat a Howard Johnson, la cadena americana més gran de gelats dels anys 60, Castro va decidir que havia de crear el “helado por el pueblo” i va delegar-ho a Cecília Sánchez, la seva secretaria i confident des de la revolució. L’any 1966 va néixer Coppelia, la fàbrica de gelats de Cuba.
A l’Habana hi ha un edifici enorme per on cada dia passen més de 3.000 persones i on es consumeixen 1.500 litres de gelat diaris. Té dues entrades, una per seure fora i l’altra per seure dins i s’hi fan unes cues quilomètriques. Quan et poses a fer cua, has de preguntar qui es l’últim i no perdre-li l’ull de sobre. Pot ser que mentre esperis, vagi a comprar el pa, a fer un encàrrec o simplement esperi a un lloc amb més ombra. Els sobta que t’esperis a la seva cua i et diuen que pots passar per la cua ràpida, la dels estrangers. La diferència? El gelat és 25 vegades més barat a la cua de cubans! El preu: dues boles a 2.5 CUP (10 cèntims d’euro) o dues boles a 2,5 CUC (gairebé 2.5 euros). Per suposat, nosaltres fem cua mentre una dona ens explica les “virtuts” del gelat: un mix de llet en pols i colorants de sabors concentrats que no té res de natural, però que és boníssim!
Després de 30 minuts, ens toca seure. La dona, que ara ja té nom, Rosalia, ens diu que hem tingut sort, que de vegades la cua és de fins a 2 hores! Ara tornem a esperar que ens prenguin nota i ens adonem que pels cubans és tota una tradició fer un gelat al Coppelia: hi van famílies, enamorats, grups d’amics, jubilats… Ve la cambrera a preguntar-nos què prendrem i quan li demanem només volem dues boles de gelat, sembla que no ens entén… just veiem que a la taula del costat serveixen un plat immens de gelat, el mateix que a la taula de l’altra banda i de l’altra, i la de més enllà. Nosaltres sí que entenem perquè no ens entén: el normal és demanar les 20 boles de gelat que poden menjar-se els cubans en menys de 10 minuts i que només els costa un euro. Sí, realment Castro ha aconseguit crear l’empresa de “helado por el pueblo”.
1 comentari
[…] de Cienfuegos i el Che. Després vanem a la zona de la Rampa i la calle 23 per dinar, vam fer un gelat al Coppelia i acabem veient la posta de sol al […]