L’illa Magdalena vista pels pingüins (II)

Les sis de la tarda un dia més. S’ha acabat la tranquil.litat a l’illa Magdalena. 200 animals de dues potes coberts de robes gruixudes de colors llampants desembarquen a la zona nord de l’illa. Van equipats amb gorros, bufandes i guants i armats amb uns aparells a la mà que acosten molt a nosaltres i disparen. Es veu que es fan dir humans…

És el moment més complicat del dia, sobretot per les mares que acaben de veure néixer les seves cries. Han de recollir-les al cau i no deixar que surtin. De moment, mai ens han atacat els humans, però no sabem de quin peu calcen. Per sort tenen el camí marcat i la majoria no sobrepassa les cordes que el delimiten. Nosaltres podem creuar-lo amb facilitat passant per sota les cordes, però durant l’hora que estan aquí no és recomanat anar d’un camp a l’altre. A mi em fa por que em trepitjin o em donin un cop, però el meu veí creua cada dos per tres. Li agrada el risc! Ell és valent i li agrada fer veure que els planta cara mentre ells no paren de somriure i disparar aquests aparells que no deixen anar. D’altres se’ls miren encuriosits intentat esbrinar perquè cada dia a la mateixa hora (excepte els dies de mes vent o mal temps) apareix aquesta manada d’humans. Venen pel mar amb un aparell enorme de color vermell, que s’atura a la costa sense entrar a l’illa. Durant aquest moment, s’aconsella no sortir a pescar aprop seu. És tan gran que no sabem si ens podria aixafar. A les set, com per art de màgia, tots es retiren a l’aparell vermell, que en menys de 5 minuts veiem com s’allunya mar endins. És moment de relaxar-nos. Tenim 23 hores fins la següent visita!

*Podeu llegir la visita vista des dels ulls dels humans i tots els tips per arribar a l’illa clicant aquí.