Mai podrem esborrar de les nostres memòries el somriure d’en Félix. És tan intens que estàvem convençuts que en teníem una foto, però hem rebuscat a tots els discs durs i no ha aparegut. Així que la que veieu l’hem demanat al senyor Google. No només és difícil d’oblidar pel seu somriure, sinó també pel seu tarannà. En Félix és un aimara nascut al Titicaca i amb els anys ha construït un paradís per on tots els viatgers que visiten Perú haurien de passar.

Va començar oferint una caseta senzilla amb 2 habitacions, que ara ha ampliat amb un altre edifici i 4 habitacions més. El lloc enamora només posar-hi els peus. Construccions senzilles, de fang, sense pintar. No ho necessiten, les flors que invadeixen les parets ja hi posen color. La finca està situada en un lloc màgic, sobre el llac Titicaca, situat a 3.800 metres d’alçada, amb les illes d’Amantaní i Taquile de paisatge i amb una visió de 180 graus que permet veure la sortida del sol i també la posta.

En Félix és feliç amb el que té i no necessita més. Va nèixer a Llachón, va fer-hi 5 anys d’escola i als 12 va començar a treballar en la construcció. Només va decidir marxar de la seva estimada península de Capachica per anar a Amantaní a treballar de paleta. De fet, va ser allà, veient les possibilitats que tenia el turisme, on va començar a sorgir el somni de dedicar-se a aquest sector al seu poble natal. Va convertir-se en el primer emprenador del poble i ningú confiava que se’n sortís, només la seva dona, que va donar-li suport incondicional.

Tot i que els seus veïns no creien en el seu negoci i li deien que era millor que ho deixés córrer, ell, tossut, va construir una caseta amb 2 habitacions que primer només trepitjaven uns 10 turistes a l’any. Però no es va rendir i va récorrer Cusco i Lima anunciant el seu projecte fins que van començar a arribar més viatgers a la recerca del somriure d’en Félix.

Avui, tothom coneix aquest perseguidor de somnis. Els operadors turístics de la zona hi porten gent a dinar, els blogs de viatges d’arreu del món parlen d’en Félix i el seu somriure etern i, fins i tot apareix a la Lonely Planet. Però per sort, encara no s’ha convertit (i esperem que mai ho faci) en un d’aquells llocs infestats de turistes que tracten la Lonely com la seva bíblia.

Suposem que no tothom hi arriba, perquè no és fàcil i queda fora del circuit turísitic típic. La majoria de visitants es queden a Puno i fan excursions a les illes del llac des d’allà.  Però nosaltres us recomanem 100% que fugiu de la principal porta d’entrada al Titicaca i arribeu fins a la península de Capachica (al final us expliquem com fer-ho) per conèixer aquest home, el seu somriure i el paradís que ha muntat. No us en penedireu!

Què fer des de Llachón?

Excursió als Uros Titino

Una de les particularitats del Titicaca són els Uros, una comunitat nòmada que viu en illes flotants al llac. Moltes de les excursions que surten de Puno visiten els Uros de Puno i hem llegit moltes crítiques que es queixen de com de turístics són i, fins i tot, els acusen de no ser reals. Nosaltres som una mica escèptics, però en Félix ens assegura que els Uros de Titino, a una hora en barca de Llachón, són reals i zero turístics. Realment són pocs visitats, només hi ha una altra parella quan hi arribem. Ens rep en Felipe, que ens explica que a la seva illa (de 50 metres de llarg i 30 d’ample) hi viuen només dues famílies i que ho comparteixen tot. Ens explica el procés de construcció de l’illa, feta a base de totora (una planta que neix al llac). Aproximadament cada 10 anys n’ha de construir una de nova perquè, poc a poc, la totora es debilita i deixa de flotar. També ens explica l’origen dels Uros, que ve dels índigenes que s’amagaven dels espanyols durant la colonització. Ho feien entre la totora i per sobreviure van començar a fer-hi petits refugis que, amb el temps, es van convertir en illes més grans. Veiem les cabanes on viuen i realment hi tenen de tot, tenint en compte com de bàsiques són les seves necessitats. Sembla que és veritat que hi fan vida…

INFO PRÀCTICA En aquests Uros, a diferència dels de Puno no s’ha de pagar cap entrada, però està ben vist que els compreu alguna de les artesanies que fan. També és possible passar-hi nit, només cal que ho gestioneu amb en Félix. La barca per arribar-hi des de casa en Félix val 90 soles a repartir. Hi poden anar fins a 4 persones més el capità.

Excursió a Taquile o Amantaní

Taquile i Amantaní són dues de les illes més turístiques, grans i famoses de la part peruana del llac Titicaca. Nosaltres decidim visitar Taquile perquè ens han parlat de la particularitat i l’origen català dels seus vestits i volem descobrir-la amb els nostres propis ulls. Decidim tornar a Puno passant per aquesta illa, però no hi fem nit. Des d’allà, agafem el barco regular de 3 hores per arribar a la capital del Titicaca i, per mala sort, vivim una de les 9 pitjors experiències de la nostra volta al món. També podeu decidir quedar-vos a fer nit a un dels allotjaments de l’illa o anar a Amantaní i compartir un dia amb una família aimara. Sembla que ara s’ha convertit en tota una turistida que organitzen els tour operadors, però suposem que si hi aneu pel vostre compte des de Llachón encara podreu trobar una experiència real.

INFO PRÀCTICA Des de Llachón arribar a Taquile o Amantaní amb llanxa suposa només una hora. En Fèlix us ho gestionarà ràpidament també per 90 soles el trajecte.

Passejades per la península de Capachica

Els paisatges de la península de Capachica són preciosos, començant per les vistes al llac navegable més alt del món (gairebé a 4.000 metres d’alçada) i acabant per les platjes i els turons amb petits vestigis inques i preinques. Podeu fer una passejada per la costa del llac o aventurar-vos a pujar al mirador més proper. El camí us permetrà fer-vos una idea de la vida a la península, bàsicament dedicada a l’agricultura i als animals. Us trobareu moltes dones pasturan ovelles o burros. Des de dalt hi ha unes vistes de 360 graus a la península i és possible veure la immensitat del llac, que sembla un mar.

INFO PRÀCTICA La caminada al mirador una hora de pujada i cansa força (tingueu en compte que esteu caminant a 4.000 metres d’alçada), però és 100% recomenable fer-la. En Félix us donarà indicacions sobre com arribar-hi, és fàcil.

Com arribar a Llachón?

Nosaltres hi vam arribar des de Cusco. Primer vam agafar un Cruz del Sur fins a Juliaca (5 hores, 75 soles per persona). Allà, vam canviar de terminal amb un taxi (3 soles). Només cal que dieu al taxista que us porti a la terminal des d’on surten els colectivos a Capachica i pregunteu pel primer vehicle que surt. El trajecte fins allà dura 45 minuts i costa 4 soles per persona. Un cop allà, podeu agafar un taxi directe fins a Casa Félix per 20 soles o un colectivo que us deixa a la plaça de Llachón per 4 soles més per persona. En aquest cas haureu de caminar 25 minuts fins a Casa Félix.

Preus a Casa Félix

La nit a Casa Félix costa 30 soles per persona i nit en una habitació privada amb bany compartit. Hi ha dutxes amb aigau calenta, però no estan al mateix edifici que les habitacions. No hi ha calefacció, però en Félix us donarà totes les mantes que necessiteu per no passar fred, i en necessitareu moltes! A Llachón no hi ha restaurants, per això en Félix també ofereix pensió completa per 40 soles més al dia per persona. AIxò us dóna dret a esmorzar, dinar i sopar. Els horaris per als àpats són fixes (7.30 h esmorzar, 12.30 h dinar i 19 h sopar). És una bona idea perquè fa que coincideixis si o si amb els altres hostes i puguis internaciar experiències.