D’un arbre pengen tres peixos acabats de pescar. L’Adrian, d’uns 50 anys, ens explica que ha nedat 2 km per capturar-los i que pesca amb arpó. Per cada un d’ells en demana entre 2 i 3 CUC (1.85 i 2.80 euros), però no ens diu si els cubans en pagarien el mateix preu o menys.
Aquest pescador que hem trobat a playa Maria Aguilar, a la costa de Trinidad, es queixa del sistema. Ens explica que per pescar necessita una llicència i pagar una part del seus guanys a l’estat, però que té prohibit pescar el marisc més preuat de Cuba: la llagosta. Si en captura i en ven i l’enxampa la policia, s’arrisca a perdre la llicència, a una multa de 2.000 CUC (tota una fortuna tenint en compte que el salari mig per un treballador estatal és de 40 CUC) i que li requissin tot l’equip de busseig que necessita per pescar. El govern dels Castro té restringida venda de llagosta als restaurants i als hotels estatals. Els turistes poden pagar fins a 25 CUC per un plat de llagosta que enriquirà al govern sense que repercuteixi en les condicions dels pescadors.
Enmig d’aquesta conversa surt de l’aigua en Miguel, un noiet de 17 anys que avui ha fet l’agost. Porta un botí d’uns 20 quilos de peix i tres llagostes ben generoses. Quan li preguntem quant en pot treure de la seva venta de seguida ens respon sense dubtar que això no és per fer negoci, és per ell i la seva família. Segurament li surt més a compte assegurar-se menjar d’uns quants dies que el que n’hi podrien pagar, pensem. Pel consum propi de peix no hi ha restricció, però si la policia l’enxampés menjant llagosta a casa seva s’arriscaria a la mateix pena que si la vengués! No ens ho podem creure, ho trobem desmesurat, com moltes d’altres normes que imposa el govern a Cuba.
Quan ja estem a punt de marxar, torna en escena l’Adrian: “Quieren ver una buena langosta?” ens pregunta assenyalant dins dels banayador. Nosaltres ens mirem desconcertats, quan de dins treu una llagosta sense closca, a punt per cuinar. “Esta es para mi!” exclama l’Adrian. Avui farà un bon tiberi.
